Recuperem la Diada

Com cada any, he participat dels actes de la Diada Nacional del passat 11 de setembre.

Descriure l’11 de setembre i el seu significat en quatre línies és pràcticament impossible. Però, sens dubte, quan dic que he participat en els actes de la Diada, em refereixo a que he participat en honorar els morts que van defensar Catalunya i les seves institucions a la Guerra de Successió; malaguanyat el dia que uns quants van fer triomfar el missatge aquest del no sé quin caram de festa popular i de trobada lúdica dels ciutadans.

La Diada i la seva celebració ha estat objecte de més d’una controvèrsia els últims anys. Especialment, per la creació de l’acte institucional al Parc de la Ciutadella. Un poble que honora els morts en la seva defensa vol dir que recorda la seva història. Vol dir que vol ser digne en el seu present i en el seu futur; digne d’aquells que, en definitiva, ho van donar tot pel seu país. Sens perjudici de l’aportació a la celebració que l’acte al Parc de la Ciutadella suposa, que ningú oblidi que, a la Barcelona que exerceix de capital de Catalunya, és mitjançant l’ofrena floral al monument a Rafael de Casanova com els catalans han recordat i fet honor a la seva història.

Ja em va doldre en el seu moment aquesta desviació d’atenció cap al Parc de la Ciutadella. Però, aquest any especialment, encara em va doldre més la ruta creada amb balles i agents dels Mossos d’Esquadra per dirigir l’accés dels partits polítics al monument a Rafael Casanova per una via alternativa a la que feien servir la resta d’entitats per fer la mateixa ofrena.

Hi ha dos punts que crec interessants per la reflexió:

Primer: és realment xocant que mentre uns honoren els morts pel poble, n’hi hagi uns quants que, uns metres al costat i com si fossin aliens al motiu de l’ofrena, es dediquin a escridassar a tort i dret al·legant qualsevol motiu que justifiqui la xiulada; a la vista dels fets d’aquest any, que els retrets no tinguin res a veure amb la dignitat nacional i el patriotisme dels que fan l’ofrena sembla que no és cap impediment.

I, segon: encara és més xocant que, davant del fet anterior, algú s’hagi empescat una via alternativa d’accés al monument pels polítics per evitar-se així l’escridassada. Si els d’abans no són conscients de la frivolitat i la lleugeresa del seu acte, aquest algú tant imaginatiu ha perdut el nord pensant que hi ha ciutadans de primera i de segona.

De cara a l’any que ve, seria d’agrair que, d’una banda, els habituals de l’escridassada s’ho plantegin: cada any el mateix numeret no els portarà a instaurar el dia de l’escarni contra els polítics on uns quants entenem i volem conservar el significat de l’11 de setembre. D’altra banda, també, qui cregui –polític o no- que no podrà suportar els xiulets, que sigui honest i, enlloc de buscar noves fórmules, que exerceixi la seva llibertat i no vagi a l’ofrena al monument.

Genís Boadella i Esteve, president de la Federació de Barcelona de la JNC.